El triomf de la inconsciència

Corea del Nord s'ha sortit amb la seva. Malauradament, ha optat per demostrar que tenia capacitat per llançar bombes atòmiques, almenys amb un abast suficient per fer diana als seus enemics regionals, com a via per protegir-se de l'exterior (allò de l’equilibri de forces). Ni la pressió dels sis implicats (EUA, Rússia, la Xina (1), el Japó i les dues Corees) ni el front comú que en el últim moment, a la desesperada, van acordar Pequín i Tòquio per obligar Pyongyang a tornar a la mesa de negociacions i frenar la prova nuclear han tingut l'èxit desitjable. Conseqüències: el Japó no trigarà gaire a canviar la seva Constitució pacifista.

Ja són molts els països amb armament nuclear i capacitat d'ús: els EUA (l'únic que l'ha emprada en un escenari bèl·lic), Rússia, França, la Xina, el Regne Unit, Israel, el Pakistan i l'Índia. També se sospita que Sud-àfrica en tingui. I l'Iran ho intenta a corre-cuita. Però tot i que Teheran sostingui que el seu programa d'enriquiment d'urani té finalitats pacífiques (per autosuficiència energètica), el cert és que l'Iran és un dels majors països productors de petroli i gas. Així que per energia...

Sigui com sigui, en el tauler d’escacs mundial n’hi ha suficients fronts calents com perquè una guspira en qualsevol d'ells ho enviï tot plegat a pastar fang. L’Orient pròxim, el mitjà, el llunyà; el terrorisme internacional; els conflictes oblidats, l’Àfrica oblidada i el polvorí sud-americà; la fam, les malalties curables al primer món i incurables al Tercer; els desastres naturals, amb conseqüències ben diferents si passen a països pobres o rics; i etc.

Ens adonem de nosaltres mateixos i de si tenim una meta comuna? No, evidentment. Perquè hi ha a molts que no els interessa. Estan més còmodes legitimant la confusió entre poder estratègic i econòmic amb seguretat personal.

(1) Amb quina autoritat moral països com els Estats Units poden reclamar a un tercer que abandoni el seu programa nuclear? Ni tan sols els EUA predicaria amb l’exemple, i desmantellaria el seu arsenal nuclear, si tota la resta de nacions en fessin el propi. No aprenem de la història i després dels EUA emergirà una altra potència. Sembla que la Xina hi té tots els números. I la roda gira i gira.