Vall d’Hebrón, no ha passat res

Estic convençut que ningú no pagarà pel que ha passat a l’hospital de la Vall d’Hebrón. A tot estirar un cap de turc per allà i un altra per aquí. Però resulta que per casualitats de la vida conec una persona que treballa al manteniment de la ciutat sanitària. Dos cops que l’he vist, dos cops que ha malparlat de la gestió tant del manteniment com d’altres àrees de l’hospital.

A tall d’exemple, aquesta persona em va explicar el funcionament de la cuina. Segons m’assegurava, la cap de la secció la privatitza durant uns anys fins que les parets es cauen i els fogons no s’encenen, moment en què la retorna a mans del poble. Per què? Senzill. Mentre la cuina està privatitzada el manteniment desapareix -estalvi de calerons- i quan retorna a mans públiques, els quatre gats de manteniment es troben un llargmetratge de reparacions. A això cal afegir que, i sempre segons les seves explicacions, sobre el terreny són això, quatre gats els que reparen i mantenen, en canvi als despatxos d’aquest departament hi ha un exèrcit d’administratius.

Més. Segons afirma, hi ha un nombre molt alt (no recordo el número exacte que em va dir) d’empreses que s’encarreguen del manteniment, però cap d’elles o dels seus treballadors passa per allà. Tot igual a 850 afectats, 150 trasllats de pacients, 60 operacions suspeses, a més de 1.400 consultes desateses. Espero que no tinguin la barra d’afegir aquest capítol al llibre de trens, aeroports, carreteres o xarxes elèctriques inservibles a causa de Madrit.

Per cert, ¿totes les infraestructures que no han funcionat a Catalunya en els últims mesos només no han funcionat bé durant aquests últims mesos?! Fa anys que sento que els trens no sempre arriben a l’hora o que els metros de tant en tant s’aturen o que els aeròdroms es col·lapsen. Fa anys que em treu de polleguera perdre hores a les carreteres i que l’empresa no em pagui aquesta pèrdua de temps de la meva vida. Com és que la premsa s’ha adonat ara? O és que l’Estatut no ha funcionat per res i calen mètodes expeditius? Preparem així el camí per la independència?

Ull! No parlo d'inversions. De ben segur que Catalunya no rep el que li correspondria. De fet, Zapatero ja va dir fa temps que ningú no dubtés de l'alta contribució de Catalunya a la resta d'Espanya, que era molta, molta va recalcar. O sigui que si el riu sona...

TV3, amb la vivenda digne

El passat dijous la televisió nacional de Catalunya va emetre el primer capítol d' Un lloc per viure, sèrie de reportatges que tracten sobre la vivenda. El punt de partida, unes imatges en què un miler de persones denunciaven a través d’una manifestació a Plaça Catalunya les dificultats per accedir a l’habitatge, semblava que no deixava lloc a dubtes. Per si de cas, afegien amb un subtítol el dret reconegut en la Constitució espanyola segons el qual “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat”. Durant el desenvolupament mesclaven consells d’un professional sobre la vivenda amb diverses històries: uns joves estudiants que han d’abandonar el seu pis de lloguer i fan i refan per no perdre el dipòsit, una parella gran que es vol traslladar a una casa al camp i té dificultat per vendre la seva propietat de Barcelona o una dona amb fills que amb 800 euros ha de trobar quelcom per llogar. Fins aquí, semblava que la tònica del programa coincidia amb el plantejament: les dificultats que avui dia hi ha en tot el relacionat amb la vivenda. Però de cop i volta, quan s’acaba el capítol i ens anuncien que la setmana que ve continuarien les històries (a modus de culebró), com a colofó, una noia que ha optat per viure en una rulot de 8 metres quadrats ens diu (i això, en realitat, ens ho diuen els constructors del reportatge de forma emmascarada) que la culpa de l’encariment dels pisos la tenen els compradors perquè compren. Ah, clar la llei de l’oferta i la demanda, oi?! Per què no afegeixen un epíleg a l’epíleg? Per què no parlen de l’usura legalitzada que representa aquest circ? Per què no esmenten que amb un préstec de 30, 40 o 50 milions acabarem pagant més del doble a les entitats financeres segons els terminis? Per què no recorden el naixement de Criteria Caixa? Que benintencionats els responsables del reportatge!

En aquest món, a la nostra societat capitalista només un govern d’esquerres (veritable) és ètic; el mateix hauria de passar amb la premsa.