TV3, amb la vivenda digne

El passat dijous la televisió nacional de Catalunya va emetre el primer capítol d' Un lloc per viure, sèrie de reportatges que tracten sobre la vivenda. El punt de partida, unes imatges en què un miler de persones denunciaven a través d’una manifestació a Plaça Catalunya les dificultats per accedir a l’habitatge, semblava que no deixava lloc a dubtes. Per si de cas, afegien amb un subtítol el dret reconegut en la Constitució espanyola segons el qual “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat”. Durant el desenvolupament mesclaven consells d’un professional sobre la vivenda amb diverses històries: uns joves estudiants que han d’abandonar el seu pis de lloguer i fan i refan per no perdre el dipòsit, una parella gran que es vol traslladar a una casa al camp i té dificultat per vendre la seva propietat de Barcelona o una dona amb fills que amb 800 euros ha de trobar quelcom per llogar. Fins aquí, semblava que la tònica del programa coincidia amb el plantejament: les dificultats que avui dia hi ha en tot el relacionat amb la vivenda. Però de cop i volta, quan s’acaba el capítol i ens anuncien que la setmana que ve continuarien les històries (a modus de culebró), com a colofó, una noia que ha optat per viure en una rulot de 8 metres quadrats ens diu (i això, en realitat, ens ho diuen els constructors del reportatge de forma emmascarada) que la culpa de l’encariment dels pisos la tenen els compradors perquè compren. Ah, clar la llei de l’oferta i la demanda, oi?! Per què no afegeixen un epíleg a l’epíleg? Per què no parlen de l’usura legalitzada que representa aquest circ? Per què no esmenten que amb un préstec de 30, 40 o 50 milions acabarem pagant més del doble a les entitats financeres segons els terminis? Per què no recorden el naixement de Criteria Caixa? Que benintencionats els responsables del reportatge!

En aquest món, a la nostra societat capitalista només un govern d’esquerres (veritable) és ètic; el mateix hauria de passar amb la premsa.