miércoles, febrero 15, 2006

El PP de Catalunya surt de l’armari

El tinent d’alcalde i portaveu del PP a Lloret de Mar, Joaquim Teixidor, ha afirmat al programa de Cuní de TV3 que molts coreligionaris del partit popular opinen com ell que s’hauria d’aprovar l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya el 30 de setembre. Ha anat més enllà i ha demanat la dimissió del secretari general del partit i del portaveu del PP al congrés, el macarra més gran del regne, Eduardo Zaplana. Alhora ha instat Piqué a reforçar el seu poder.

Falta saber quin és el suport real que té aquest regidor entre els companys de les seves files, però és previsible que no sigui menyspreable, vistes les declaracions que van incomodar Génova del senyor Piqué. La direcció del PP de Madrid hauria d’admetre les diferències territorials d’Espanya. Ja no només per l’evidència de la singularitat de l’arc parlamentari a Catalunya o a Euskadi respecte de l’espanyol, sinó ara per les noves dins el seu propi partit.

El Partit Popular no és que ignori els diferents sentiments nacionals que hi ha a Espanya, és que els omet per pur partidisme, i pel seu nacionalisme espanyol, que el creu incompatible amb la resta de nacionalismes. D’aquí, la fagocitosi del nacionalisme espanyol vers els de la perifèria. I és clar, el nacionalisme més perillós respecte de l’espanyol, és el de Catalunya, on no hi ha violència, i on els números de la democràcia canten.

En fi, saben que si un dia, per exemple, ERC tingués majoria parlamentària, l’Estatut que demanessin esdevindria una declaració d’independència. I no admetre-la suposaria la fi de la democràcia o el desemmascarament d’aquesta.

No hay comentarios: