Putin fa pudor

...però des de fa temps. En canvi és ara quan els mitjans de comunicació expliquen que les relacions euro-russes no passen per un bon moment. Sobretot, segons afirmen els mitjans, pel que fa a l’energia. La Unió Europea necessita renovar l’acord de gas amb Rússia, de l’energia de la qual depèn en gran mesura. De moment, però, l’acord està estancat per la negativa polonesa a ratificar-lo. Aquest seria el veritable nucli de la contesa: l’energia. Europa necessita tenir garantits uns mínims de subministrament pels pròxims anys.

D’altra banda, estan els assassinats de la periodista Anna Politkóvskaia, molt crítica amb el règim putinià i que just abans de morir anava a publicar un treball sobre les tortures de l’exèrcit rus a Txetxènia, i l’enverinament de l’exespia rus Litvinenko, que va acusar directament el Kremlin de la seva mort en una nota pòstuma i que, junt amb d’altres, afirmava que els serveis secrets russos havien organitzat atemptats per justificar atacs contra Txetxènia. (1)

Més enrere hi ha l’engarjolament a Sibèria del magnat, amb aspiracions polítiques, Mikhaïl Khodorkovski, fundador de la petroliera Yukos i acusat de corrupció. A Putin també se l’ha acusat en els últims temps de connivència amb grups neonazis perquè així puguin “controlar” els carrers. Tampoc no podem oblidar les màfies russes, que d’un temps ençà sembla que campen com volen per tot Europa.

Tot això, en altres temps, hagués conformat un caldo de cultiu excel•lent per provocar una guerra oberta. Però ara la UE ni té mitjans ni voluntat ni bons averanys de poder guanyar en un suposat conflicte contra Rússia. Llavors, l’únic que li queda és un atac més subtil, del dèbil al fort... com el que està fent ara.

No és que no estigui bé que es denunciï tots els suposats crims del règim putinià, tot el contrari, a veure si s’estira el fil, s’arriba fins els últims responsables i se’ls condemna. Però és que abans d’aquests n’hi ha hagut d’altres crims i no ha passat res.

Per exemple, en l’última dècada s’han assassinat uns 260 periodistes. Molts van ser assassinats per denunciar la corrupció i les màfies. Però és que a Putin només l’iguala en mafiós el seu amic Berlusconi, que precisament va sortir en defensa seva dient que era un home íntegre quan Rússia va detenir i deportar el multimilionari Khodorovski.

Un altre crim flagrant que ha passat sense pena ni glòria van ser les guerres contra Txetxènia. Aleshores, Europa va donar l’esquena a aquest crim. No diguem els EUA, que el definien d’“afer intern”. Encara recordo com va evolucionar el nom de les forces txetxenes als mitjans de comunicació a la segona guerra: d’exèrcit van passar a nomenar-los guerrilla i resistència, i d’aquí, en un tres i no res, terroristes.

(1) En aquests dies un altra notícia ha saltat a les pàgines dels media: la mort del suposat cap d’Al-Qaeda al Caucas Nord. Segons relataven, a Txetxènia havia organitzat la majoria d’atemptats dels últims temps. Però de moment no he vist que la mort d’aquest líder l’hagi confirmat la xarxa terrorista internacional. A Putin li va de “putin” mare considerar els seus enemics txetxens com a terroristes internacionals; de cop i volta pot posar-se al costat dels Estats Units.