L’envestida unió-vergent comença. Entrevista a Mas en “la Nit al Dia”

Tesi: Artur Mas es va vendre com a una persona dolguda, víctima de les malifetes del tripartit i del complot de l’esquerra per no investir-lo president de Catalunya.
Antítesi: Sí, CiU finalment ha estat víctima. Però una cosa és ser víctima i una altra ben diferent és fer-se la víctima, caure en l’autocompassió, en el victimisme i usar-ho com a eina de desgast contra un govern legítimament conformat i contra les institucions catalanes i Catalunya mateixa. Potser també va voler aparèixer com un ésser humà després que molts l’han criticat durant la campanya per semblar massa perfecte. Així ho va reconèixer en algun moment: Els polítics som persones, va deixar caure.

Tesi: Va dir que hi havia molta gent decebuda pel suposat complot, i no només dins de les seves files, que és evident, sinó que va esmentar que havia rebut correus electrònics de votants aliens a la federació nacionalista que denunciaven la vergonya del que havia passat.
Antítesi: Però no va esmentar que hi ha gent a Catalunya que està contenta amb el tripartit i que el volen de nou. O de gent que es va decantar per l’abstenció al no veure clara la intenció del tripartit de reeditar-se.

Tesi: Sí va dir que fos legal l’aliança tripartita, però en tot moment va insinuar que no era ètica, que havien enganyat l’electorat perquè, excepte ICV-EUiA, la resta no s’havia pronunciat durant la campanya clarament per la reedició del tripartit. En aquest sentit, va acusar el tripartit de cercar el poder pel poder.
Antítesi: Com si aquest no fos l’objectiu de tots els partits que existeixen al món. El líder de la coalició va adduir, però, que CiU no buscava el poder pel poder perquè va firmar davant notari que no seria president si no guanyava les eleccions. ¿A qui vol enganyar? Com molt bé va dir durant l’entrevista, CiU va fer la campanya agressiva perquè sabia que no tenia gaires possibilitats i que si el tripartit sumava, es reeditaria i ells quedarien a l’oposició. O sigui, segons les seves paraules, allò de no ser president si no triomfava CiU només va ser un ardit per pressionar al PSC a un moviment similar que impossibilités el tripartit II (sabien que no guanyarien al tripartit, però sí probablement al PSC). CiU, més potser que ERC o PSC, tenia un as a la màniga, i a més, era un ganivet de doble fulla, ja que, en cas de no poder formar govern, els servia per començar a fer d’oposició i impregnar el tripartit d’una atmosfera il·legítima.

Tesi: PSC i ERC no van mostrar les cartes d’un pla ja cuinat abans de les eleccions.
Antítesi: Estan en el seu dret, agradi o no, però tampoc no se sap amb certesa. Què hauria passat si PSC i ICV haguessin sumat per formar govern sense ERC, per exemple, hipotètica opció molt més còmode pels socialistes espanyols? CiU i ERC no s’haguessin buscat aleshores per desbancar socialistes i verds? Fins i tot, és possible que haguessin millorat els resultats si, quan socialistes i republicans eren en plena campanya, haguessin apostat de forma nítida pel tripartit, opció que, curiosament, va defensar sempre ICV, formació que va ampliar espai parlamentari.

Afegit: També es diu que C’s ha sostret dos escons a PSC i un a PPC. Això és una lectura, però també s’hi poden fer d’altres diferents. Per exemple, que molts votants que s’abstenen de forma habitual optessin per A.Rivera.