El Pròxim i Orient Mitjà està empantanegat des de fa temps. Des de l'Afganistan fins la riba del Mediterrani, aquesta superfície conforma el tauler d'escacs dels països occidentals i les potències emergents del Llunyà Orient. A la majoria dels governs dels països islamistes que la conformen no els agrada gens ni mica tenir per veí Israel, que representa molt més que el 51è estat dels EUA.
L'Iraq és un camp de batalla constant, a l'igual que l'Afganistan i Israel. Segons informacions aparegudes fa uns dies al diari El País, és qüestió de temps que a la zona del Creixent Fèrtil es declari una guerra oberta en què estiguin implicats diversos països, o bé que es desfermin un reguitzell de conflictes interns.
Crec que la segona "opció" és ja una realitat des de fa temps, sobretot a l'Iraq i l’Afganistan. I la primera és molt probable. Israel no permetrà sota cap concepte que l'Iran tingui capacitat per fabricar armes nuclears; del contrari, el somni sionista, com ha dit en recents entrevistes el primer ministre hebreu, Ehud Olmert, s'haurà acabat.
I tots veiem que Tel-Aviv mai no va de farol. Quan fa anys l'Iraq va intentar embastar el seu programa nuclear, el Govern israelià no se'n va estar de mitjans ni es va aturar a dialogar. D'un dia per l'altra va enviar els seus caces i va ensorrar en un tres i no res les infraestructures que Bagdad havia aixecat al seu territori.
Localitza dibuixos
Hace 1 año
No hay comentarios:
Publicar un comentario