Dinamita pel tripartit II

Fa pocs dies vaig publicar un text sobre política catalana. Ara, després dels últims esdeveniments -el trencament oficial del tripartit- escric aquest altre per mostrar el meu total rebuig a la decisió de Maragall. La dreta estarà la mar de contenta.

El president de la Generalitat ha sucumbit a les pressions espanyolistes del seu partit i als fantasmes predicats per la dreta. Podria haver anunciat l’avançament de les eleccions, però mai desfer el tripartit. Així, ha donat a entendre a l’electorat que ho han fet d’allò més fatal (encara que potser sigui la realitat –tot i que no ho crec-, no és la millor imatge per un partit de govern).

És més, si s’haguessin mantinguts ferms fins a conèixer el resultat del referèndum, podrien haver salvat el tripartit en cas que hagués guanyat el “sí”, sense necessitat de convocar eleccions. Amb el “no”, llavors, hagués estat més lògic avançar eleccions. Però mai justificant-lo sota el pretext de diferents posicions vers l’Estatut, sinó perquè la major fita de la legislatura del tripartit no hauria arribat, en aquell hipotètic cas, a bon port.

Què no estava clar que al si del govern de la Generalitat hi havia diferents sensibilitats? Tothom sabia que n’hi ha d’independentistes, de nacionalistes espanyols i catalans, de federalistes, de verds, de socialistes, de catalanistes... El PSC hauria d’haver estat tranquil i no cedir a les pressions. Un “sí” hagués estat una revàlida prou clara pel tripartit; ara què? Tot i que surti el “sí” n’hi haurà eleccions, i si es pot tornar a reeditar el tripartit –extrem que dubto- com es vendrà? Que ara sí que es coneixen i tenen una experiència anterior? Ja no colarà...

Per qui mantingui que dins el tripartit no podia haver posicions divergents respecte la fita central de la legislatura afegiré que, a la legitimitat democràtica d’un govern heterogeni per mantenir diversos parers, ja he sentit que CiU garantirà estabilitat al govern com a mínim fins al referèndum. És clar que la culpa serà pel PSC si surt que “no”. (O per CiU per haver pactat a esquenes amb Zapatero???)

L’Estatut ha estat una excusa, al si del PSC n’hi havia molts que li tenien ganes a ERC per d’altres motius. La decisió de Maragall ha donat embranzida a tots els arguments de la dreta contra el pacte del Tinell. El president de la Generalitat ha optat per la pitjor via de sortida.