Avui he tornat a passejar pels vessants de la serralada de Collserola. Bé, pel que eren les seves faldes abans no arribés la cotxera de TMB i n’esgarrapés un tros. Fa un any, vaig ser més aventurer i vaig enfilar-me fins a la carena, a la part d’Horta, i des d’allà vaig observar que damunt les cotxeres no s’havia construït cap parc, tal i com havien anunciat que farien per rescabalar la muntanya de l’espai natural que la mà de l’home s’havia menjat. Com deia, avui he tornat. I sí, ara, ja hi ha un parc. Un parc que respon a l’ego del seu dissenyador, però que en absolut es conjuga amb la muntanya. Com he sentit algun cop, és més barat construir parcs durs que no de terra i d’arbres que costin més de mantenir.
Abans:
Ara:
2 comentarios:
Tenint en compte que el parc està construït sobre una llosa de ciment o quin sigui el material que cobreixen les cotxeres, mo es pot esperar massa verd... perquè no hi ha terra a sota perquè hi puguin créixer arbres. :)
És possible, però al meu parer no crec que un sostre i/o sòl de formigó -o el que sigui, com tu dius- sigui un obstacle. Continuo sostenint que no han volgut fer un parc que conjugués amb l'entorn perquè costaria més mantenir-lo. ;) Quan van fer les cotxeres anunciaven a un cartell que farien el parc al damunt per dissimular el garatge (de fet, el parc no cobreix mig sostre).
Publicar un comentario