lunes, marzo 26, 2007

Armes nord-americanes

De vegades penso en les armes que ara mateix estaran desenvolupant els EUA, que són alt secret i que de l’existència de les quals no ens assabentem. Si fa 40 anys van inventar un dels caces invisibles i internet (recordem que era un arma per descentralitzar la capacitat de respondre a un atac nuclear per part de la URSS), què estaran cuinant ara que no coneixerem fins d’aquí 30 o 40 anys. De moment, fa uns mesos va sortir una notícia al programa Redes que deia que fer un objecte invisible, si no en la franja visible si en d’altres, ja era teòricament possible i que era qüestió de temps que ho fos en la visible.

jueves, marzo 15, 2007

Mani per una vivenda digna II

El pròxim dia 24 de març s’ha convocat una manifestació a diverses ciutats i pobles espanyols per denunciar l’usura o lladronici legal que es practica amb la vivenda en aquest país sense cap tipus d’impunitat. Govern!! que si van cares les pomes compro peres, però que sense sostre no passo!!! Ah, clar, és això, tots hem de passar pel tub, aprofitem-nos-en!, oi?

Si mai un dia algú es posés a tallar colls a l’estil Revolució francesa –per si cap boig com jo es mira això, que no s'ho prengui al peu de la lletra, no és res més que un diagnòstic agosarat i exagerat, per cridar l'atenció, vamos-, els historiadors furgaran anys després i veuran que s’estava robant al poble per mantenir la riquesa d’uns quants. Idem amb allò de mantenir a l’aristocràcia per la cara, de la qual cosa es va cansar la burgesia a la RF, els hereus de la qual ara trepitgen el poble.

Sí, als que llegiu això a l’estranger, heu de saber que a Barcelona city un pis mitjà va a 6000 euros el metre quadrat, és a dir, 40 metres (espai òptim pels divorcis express) 40 milions de les antigues pessetes. El lloguer, a Horta, una barriada dels afores, d’un pis nou (tres anys) de 80 metres, 1200 euros/mes; de 100, 1500. Cerdanyola, un poble de les rodalies, 80 metres 800 euros. Si comprar o llogar un pis suposa per una parella jove i no jove un alt percentatge del seu sou, que els suposarà als solters. Ah no perdó, amb aquests no compten, no tenen aquest dret.

I si el sou mitjà a Espanya està, que no ho sé, en els 1500 euros, serà perquè els d'uns pocs seran de cinc xifres o més al mes. A Espanya i a Catalunya s’ha posat de moda l’expressió mileurista, terme que pot abocar a equívocs. No sé si es refereix als que cobren al voltant de 1000 euros o als de per sota. Però, per si un cas, subratllar que hi ha gent que cobra 600. I no són pocs. De totes maneres, apart dels sous ridículs que es manegen a Espanya, el més vergonyant és l’accés a la vivenda. Per més informació sobre les manis (llocs), veure aquesta web (vivenda digne). En algunes ciutats, com a Barcelona, han dit que necessiten penya per organitzar millor la protesta.

lunes, marzo 12, 2007

La sort del PSOE

Després d’arremetre contra Catalunya i el seu nou Estatut, el PP centra els projectils en una de les seves altres línies de flotació predilectes, Euskadi. I sempre amb el rerefons del desmembrament de la unitat d’Espanya. Imaginem-nos per un moment que els populars no haguessin abolit el servei militar obligatori als inicis de l’era Ánzar, i que tanmateix ho haguessin fet els socialistes en aquesta legislatura. Pobre PSOE! Si ja no sap ara com fer front als atacs de la factoria FAES, s’hauria sortit en aquest hipotètic cas? Aleshores, en aquest supòsit, molt em temo que qualsevol militar hauria fet qualsevol bajanada. Quina sort ha tingut el PSOE!

viernes, marzo 09, 2007

viernes, marzo 02, 2007

Parc a les cotxeres de Collserola

Avui he tornat a passejar pels vessants de la serralada de Collserola. Bé, pel que eren les seves faldes abans no arribés la cotxera de TMB i n’esgarrapés un tros. Fa un any, vaig ser més aventurer i vaig enfilar-me fins a la carena, a la part d’Horta, i des d’allà vaig observar que damunt les cotxeres no s’havia construït cap parc, tal i com havien anunciat que farien per rescabalar la muntanya de l’espai natural que la mà de l’home s’havia menjat. Com deia, avui he tornat. I sí, ara, ja hi ha un parc. Un parc que respon a l’ego del seu dissenyador, però que en absolut es conjuga amb la muntanya. Com he sentit algun cop, és més barat construir parcs durs que no de terra i d’arbres que costin més de mantenir.

Abans:



Ara: