lunes, julio 24, 2006

Benet XVI, l’ullerós

Com un mortal com qualsevol, l’actual pastor em fa la impressió de ser una persona dolenta, biliosa, de mala fe, en el sentit cristià de les paraules. No pel seu passat dubtós com a membre del partit nazi (al cap i a la fi, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra; i, a més, és molt fàcil insultar ara qualsevol alemany quan tot Alemanya i d’altres països van sucumbir a aquella ideologia, ja fos per convicció, ja per la força, ja per la por, ja per la persuasió dels seus propagandistes).

Tampoc vull jutjar-lo, ni molt menys, ni pel motiu d’abans ni pel d’ara, per ser al capdavant, durant anys i panys, de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, institució hereva de la Santa Inquisició, institució que dicta la teologia regnant al catolicisme ortodox i institució, finalment, que va condemnar i arraconar a l’ostracisme la teologia de l’alliberament només perquè no havia nascut al si del partit que ha governat fins ara el Vaticà.

Sí, en canvi, em sembla una persona dolenta per la seva fesomia. El seu esguard ullerós i la seva rialleta sardònica traspuen un cor malèfic. A València se’l va veure concloentment el llautó. Dissabte, quan va arribar, per primer cop va tastar l’orxata. Li va agradar tant que l’endemà, un cop va acabar la missa multitudinària a la Ciutat de les Arts de les Ciències, en va demanar un got d’aquella beguda refrescant de trufes que va conèixer el dia d’abans. Era humà i gaudia de plaers terrenals. Quina alegria! Tant se val si va pecar!